Conclusions sobre el canvi de dieta amb el pas dels anys

Conclusions sobre el canvi d’alimentació:
Abans, el menjar depenia molt més dels ingressos econòmics de la gent i n’hi havia menys persones que passaven fam que ara. Es menjaven més plats de cullera que ara i la gent que no tenia molts diners menjava molt sovint llegums i arròs ja que eren els aliments més barats i el peix no es solia menjar perquè era més car i sols la gent que aleshores hi tenia més ingressos econòmics hi podia menjar-ne. Aleshores es feien tres menjars al dia (desdejuni, menjar i dinar) i sols els xiquets petits verenaven. En general, el menjar d’abans era molt més simple i es feien més plats de cullera que ara, per tant era més elaborat.

Conclusions sobre els canvis d’hàbits:
Aleshores, es comprava més als mercats o les tendes de barri (ultramarinos) i no com ara, que es compra més a les grans superfícies (supermercats...). Abans, no es compraven menjars preparats ja que no s’avien inventat i com que no hi havia frigorífics s’anava a comprar pràcticament tots els dies. Com que aleshores la majoria dels menjars eren de llegums o de cullera, es tardava més temps en cuinar que ara ja que eixe tipus de menjar requereixen més temps d’elaboració. En general, la gent dedicava més temps al menjar que ara.

Conclusions sobre els menjars especials d’abans:
Abans, les persones molt catòliques no menjaven carn els divendres però, les persones no creients o no molt catòliques menjaven qualsevol aliment com qualsevol dia. En Nadal es solia menjar bullit ja que era la tradició. En Pasqües, es menjava truita de creïlles. En general, els menjars especials les festes del any no han canviat, tanmateix les persones d’ara no es prenen tan “al peu de la lletra” els menjars especials en festes del any i a voltes mengen qualsevol cosa, però algunes famílies continuen mantenint els menjars especials.

Conclusions sobre el canvi en el consum:
Aleshores, s’aprofitaven més els menjars que ara i es podien fer diferents menjars d’un sol menjar i per a molts dies. Abans, no es tiraven tant sovint els aliments al fem (no com ara) ja que ahorraven més diners d’aquesta manera. Ara es tiren més aliments a la brossa que no estan del tot roïns. Aleshores, els xiquets havien de menjar els plats que la mare preparava i sense opció de canviar de plat en eixe menjar i, en el cas de que el xiquet no volguera menjar eixe plat, se’l donaven per verenar i si no volia prendre-ho de verenar, l’hauria de prendre per sopar i així successivament fins que el xiquet es prenia el plat. En general, abans no es podien tenir tants capricis com ara en la qüestió del menjar.
Conclusió final:El menjar depenia, sobretot, dels ingressos econòmics de la gent. No es podien permetre tants capricis com ara i la gent s’havia de conformar amb el menjar que hi havia, que era més senzill i quasi tot de cullera. Abans cuinaven sols les dones, que s’havien de passar moltes hores a la cuina ja que els menjars eren més elaborats.