Preguntes de Tirant Lo Blanc

l.- Saps el nom de l’autor del Tirant lo Blanc? Conta on i quan va nàixer. Què hi passava? L'autor de Tirant lo balnc va ser Joanot Martorell, que va nàixer en Gandia en 1413. 2.- Quines característiques tenen les novel.les cavalleresques? La novel•la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel•la de cavalleries modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel•les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres. 3.- Quin és l’argument de la novel.la? La novel•la tracta sobre les aventures de un cavaller anomenat Tirant Lo Blanc. Les batalles que guanya, el seu amor per Carmesina… 4.- Qui i com són els seus personatges principals ? Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida. Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres. Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia. Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus. Emperador: és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina. Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit. Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu. Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel•ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts de seducció, per atreure a Carmesina. Viuda Reposada: és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distenciar-los amb enganys. 5.- En quines parts es divideix el Tirant? La novel•la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen. 1a part) L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes. 2a part) Tirant marxa a Sicília i Rodes i és nomenat almirall en les batalles navals. S’estableix una relació sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França. 3a part) Tirant va a Constantinoble i guanya certa importància en la batalla contra els turcs. Ell s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants. 4a part) Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica. També converteix molta gent al cristianisme. 5a part) Retorna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat César de l’Imperi. Pateix una pulmonia i mort. Carmesina mort a causa de la seva pena i els enterren junts. 6.- Quins fets històrics es narren en aquesta novel.la? Els fets històrics que apareixen a la novel•la són el setge de Rodes i el setge de Constantinoble, on Joanot Martorell no hi va prendre part, sinó que es va informar a través de gent que hi havia participat i de cròniques de l'època. A més a més, alguns fets històrics són ficció com per exemple la conquesta al setge de Constantinoble, que ell argumenta que varen guanyar els cristians, però històricament era dels turcs. 7.- Per què es diu que és una obra moderna, eròtica i humorística? Amor, sensualitat, passió i sexe cru i desenfadat són ingredients primordials de la novel•la, els més gustosos, la sal i pebre, com ha remarcat fins i tot la crítica més conservadora. L’amor és tan important com la guerra i s’hi aplicaran les mateixes energies i estratègies. L’un com l’altra, seran la via d’ascens social de Tirant, com en els millors temps de la “curialitas” del segle XII. Aquesta raó és, potser, la que ens explica els continus paral•lelismes entre la batalla militar i l’amorosa . A part d’algunes innovacions tècniques, la modernitat rau sobretot en la versemblança i el realisme , així com en el tractament de l’humor i la ironia. Tampoc no podem menystenir el pragmatisme de tot el que el Tirant ens ensenya i tot el corpus de coneixements que forneix al lector, del tot necessaris per a qualsevol cavaller o dama medievals. El progrés en la tècnica es manifesta en l’ús de l’estil indirecte, com ara quan Tirant s’allunya de l’ermita i és Diafebus qui narra les proeses cavalleresques del seu amic i cosí o com es fa servir el truc del somni de Plaredemavida. El tractament psicològic dels personatges és tan innovador que Martorell de poc no s’anticipa a Freud en la descoberta del subconscient. La dosificació d’ingredients (humor, ironia, versemblança, exageració, fantasia...) fan del Tirant una poció o medecina capaç de guarir qualsevol malaltia. La malícia i la doble lectura de molts passatges fan que el lector se senti viu i despert de tanta agilitat mental com se li exigeix. L’alcavoteria de Plaerdemavida ens fa pensar més aviat en el refinament i la intriga de la cort francesa del XVIII que no pas en la sordidesa de la coetània Celestina, nascuda per al món literari el 1499. 8.- Quins elements estilístics en destacaries? l'humor i la ironia utilitzant el valencià en prosa culte i filigranat, que s'entrecreua amb el to col•loquial, viu i expressiu utilitzat en els diàlegs d'alguns personatges. Valoració de les relacions amoroses de la novel•la, tenint en compte que a la literatura l'amor no hi és vist mai amb sentit de l'humor ni ironia. 9.- Quin sentit té El Tirant? El sentit del Tirant és que coneguem les novel•les cavalleresques exalçant la cavalleria. Tanmateix té un to festiu i humorístic que agraden molt al lector. 10.- Per què Cervantes va dir del Tirant que era el millor llibre del món? El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el mejor libro del mundo", és la millor novel•la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d'Occident.

Ressenya El secret de l'alquimista

EL SECRET DE L'ALQUIMISTA, ODISEA PER
LA MEDITERRÀNIA

Gisbert, Francesc. El secret de l'alquimista, Editoria bromera, 2003.

Francesc Gisbert és un escriptor alicantí que va nàixer a alxcoi en 1976. És llicenciat en Filologia Catalana i actualment és professor de valencià a un institut.Ha fet narrativa infantil, juvenil i d'adults i li han otorgat premis com el premi Enric Valor i Carmesna de Narrativa infantil. Ha escrit obres com Les aventures de Joana, Les cares de la integració, El secret de l'alquimista...


Argument:
Jordi és un xic que viu aventures al conèixer a Vetalluny i aquest li diu que ha de complir una missió, a partir d'ahí Jordi viurà un viatge d'aventures que mai oblidarà.

Aquest llibre narrat en primera persona, segueix una estructura cronològica i ens conta, que Jordi és el que està narrant aquesta història i al final observem que se la està contant al seus néts.
Personatges principals: Jordi i la seua amiga, amb qui després es cassa., Assís el Calab, el capità del vaixell Portos i Ventanyun (tanmateix, aquest últim no coneix al protagonista mai).
Antagonista: El malvat personatge que vol apoderar-se del medalló.

Aquest llibre no ha estat del tot malament, tanmateix, a mi no m'agraden massa els llibres d'aventures, però per a les persones que si que lis agraden, jo el recomanaria ja que et pot fer passar una estona molt entretinguda.

Els nostres poetes

Vicent Andrés Estellés:
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Joan Salvat-Papasseit:
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
Josep Carner:
Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç (1912- 1926), L'Estisora (1916) de Balaguer, i La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L'Intransigent (1918-1922) o La Sardana (1925-1937)
Maria Mercè Marçal:
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista,
nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.
Joan Vinyoli:
(Barcelona, 1914 - 1984) Poeta en llengua catalana, d'obra meditativa i lírica continguda. Es tracta d'una de les veus més fortes i personals i que més va influir en la nova poesia catalana. Autodidacta, va romandre llargs anys ignorat pel món literari, entregat a la creació de la seua obra, més pròxima a la tradició centreeuropea que a la pròpiament catalana.