Narració sobre tres punts de vista diferents

Sònia:

Era decisiu. Aquest examen era el definitiu, el més important, per al q ue més havia estudiat: tres setmanes. Tres setmanes estudiant anglès per a un examen d’un llibre sencer. Tres setmanes, tanmateix, aquell matí a l’espera d’aquest examen, em pareixia poc. Estava molt insegura. I això era estranyíssim en mi ja que jo sempre estudiava poc i treia molt bones notes. Però en aquest examen, estaria satisfeta amb un sis. Ja no hi quedava més temps per estudiar, tan sols faltaven quinze minuts per a començar l’examen. “Alea jacta est” vaig dir-me a mi mateixa.
Vaig obrir el llibre un moment per a repassar uns pocs minuts. Me’l sabia, ho havia repassat tot i me’l sabia o, almenys aquesta era la meua impressió. Va sonar la sirena, ja era l’hora de començar l’examen i jo me’l sabia a la perfecció, més o menys...
Van repartir els exàmens i la professora va dir que ja podíem donar-li la volta al full. Vaig començar a llegir-lo... NO! La primera pregunta no me la sabia. Havíem donat açò a classe? Em vaig començar a posar molt nerviosa, jo sempre em sabia totes les preguntes de tots els exàmens, però aquesta no. Se’m va fer un nús a l’estómac i vaig començar a suar. Ara no podia fer una altra cosa, hauria de copiar. Jo mai havia copiat, tanmateix, açò era una emergència.
-Ps!Ps!- li vaig dir a Felip, el meu company del costat-Ps!
Em va mirar amb cara d’aombrat. Què li passava? Donava el mateix, al grà.
-Dis-me la primera pregunta- li vaig dir en veu baixa, la més baixa que puguera fer sonar la meua gola.
-Sònia, deixa l’examen damunt la taula i ix fora immediatament- va dir la meua professora.
En eixe moment vaig adonar-me de que jo soleta vaig acabar amb el meu curs.
Felip:

Bah, un altre examen més per al que no he estudiat i un altre que vaig a suspendre i , en realitat, em dona igual. Jo ja passe dels estudis i de tot.
No em see res del que hem donat en classe. Normal, no estic atent en cap, però no m’importa.
Em dona el mateix el que pensen els meus pares sobre els estudis, no serveixen per a res. Jo el que vull es posar-me a treballar el més aviat possible.
La sirena va interrompre les meues cavil•lacions i vaig pujar cap a la classe. Em vaig assentar en l’última filera i vaig observar com entrava la gent a classe, amb les seues cares nervioses, desitjant acabar l’examen. Hem vaig fixar en l’empollona de Sònia, hui estava molt nerviosa i pàl•lida. Què li passaria? Damunt, s’asseu al meu costat, però no em va mirar ni per un segon, com si jo no estigués ahí.
Van repartir l’examen i jo no hi tenia cap esperança, ja hi sabia que el suspendria com tots els demés, però em donava el mateix. Vaig girar el full i, per a la meua sorpresa, la primera pregunta me la sabia. Feia anys que no em passava, jo mai em sabia cap pregunta de cap examen, però aquesta si. Això em va fer sentir important.
-Ps!Ps!- vaig escoltar de sobte. Qui seria?
Mare meua! Era Sònia i me ho estava fent a mi! No me’l podia creure! L’empollona de Sònia m’estava parlant a mi!
La vaig mirar per a veure que volia.
-Dis-me la primera pregunta- em va dir, i vaig haver d’esforçar-me per a escoltarla, ja que ho va dir en veu molt baixa.
Què li passava avui!? M’estava demanant ajuda! Vaig tardar un poc en reaccionar perquè encara no me’l creia, però quan ho vaig fer, els meus ulls van anar a la primera pregunta del meu examen, ja contestada, per a donar-li la resposta.
-Sònia, deixa l’examen damunt la taula i ix fora immediatament- li va dir la professora.
No! Per una vegada que tenia ocasió d’ajudar-la, la pillen copiant, pobreta. Ha acabat amb el curs sencer.
L’observe com ix de la classe i de l’ull li cau una llàgrima que recorre la galta de dalt a baix. Pobreta, en realitat, em dona llàstima.
Lluisa (professora) :

Aquest matí tinc molta son, no m’abelleix res fer l’examen. Aniré a la sala de professors a fer-me un cafè. Damunt, justament quan travesse la porta de la sala, sona la sirena.
-Mare meua! No tinc temps ni de prendre’m un cafè- vaig pensar.
Camine fins a la classe i, ja en la porta, m’esperen uns quants alumnes.
-Bon dia- em diuen nerviosos.
-Bon dia- els responc a tots mentre obric la porta de la classe.
M’assente a la taula mentres espere als alumnes que queden per entrar. Aquests, van assentant-se en les cadires i quan ja estan tots asseguts comence a repartir els exàmens.
Em vaig fixar molt en Sònia. Què li passava avui? Estava nerviosa? Sònia mai havia estat nerviosa per cap examen. Que estrany, estava molt pàl•lida.
Vaig donar senyal de que podien girar el full i començar l’examen. Seguidament, vaig anar a la meua taula a corregir els exàmens de 4rt de la ESO.
De tant en tant mirava a la classe, per a assabentar-me de si copiaven. No se’ls anava a posar tan fàcil.
Em vaig adonar de que Sònia estava fent moviments estranys. Estava parlant amb el company del costat!? No m’ho podia creure.
Sònia! Ella sempre estudiava i treia molt bones notes! Però astó no el podia permetre a la meua classe.
-Sònia, deixa l’examen damunt la taula i ix fora immediatament.- li vaig dir amb tota la llàstima del mon.
Tindrà que repetir el curs. Jo no la he suspès, s’ha suspès ella soleta.

Conclusions sobre el canvi de dieta amb el pas dels anys

Conclusions sobre el canvi d’alimentació:
Abans, el menjar depenia molt més dels ingressos econòmics de la gent i n’hi havia menys persones que passaven fam que ara. Es menjaven més plats de cullera que ara i la gent que no tenia molts diners menjava molt sovint llegums i arròs ja que eren els aliments més barats i el peix no es solia menjar perquè era més car i sols la gent que aleshores hi tenia més ingressos econòmics hi podia menjar-ne. Aleshores es feien tres menjars al dia (desdejuni, menjar i dinar) i sols els xiquets petits verenaven. En general, el menjar d’abans era molt més simple i es feien més plats de cullera que ara, per tant era més elaborat.

Conclusions sobre els canvis d’hàbits:
Aleshores, es comprava més als mercats o les tendes de barri (ultramarinos) i no com ara, que es compra més a les grans superfícies (supermercats...). Abans, no es compraven menjars preparats ja que no s’avien inventat i com que no hi havia frigorífics s’anava a comprar pràcticament tots els dies. Com que aleshores la majoria dels menjars eren de llegums o de cullera, es tardava més temps en cuinar que ara ja que eixe tipus de menjar requereixen més temps d’elaboració. En general, la gent dedicava més temps al menjar que ara.

Conclusions sobre els menjars especials d’abans:
Abans, les persones molt catòliques no menjaven carn els divendres però, les persones no creients o no molt catòliques menjaven qualsevol aliment com qualsevol dia. En Nadal es solia menjar bullit ja que era la tradició. En Pasqües, es menjava truita de creïlles. En general, els menjars especials les festes del any no han canviat, tanmateix les persones d’ara no es prenen tan “al peu de la lletra” els menjars especials en festes del any i a voltes mengen qualsevol cosa, però algunes famílies continuen mantenint els menjars especials.

Conclusions sobre el canvi en el consum:
Aleshores, s’aprofitaven més els menjars que ara i es podien fer diferents menjars d’un sol menjar i per a molts dies. Abans, no es tiraven tant sovint els aliments al fem (no com ara) ja que ahorraven més diners d’aquesta manera. Ara es tiren més aliments a la brossa que no estan del tot roïns. Aleshores, els xiquets havien de menjar els plats que la mare preparava i sense opció de canviar de plat en eixe menjar i, en el cas de que el xiquet no volguera menjar eixe plat, se’l donaven per verenar i si no volia prendre-ho de verenar, l’hauria de prendre per sopar i així successivament fins que el xiquet es prenia el plat. En general, abans no es podien tenir tants capricis com ara en la qüestió del menjar.
Conclusió final:El menjar depenia, sobretot, dels ingressos econòmics de la gent. No es podien permetre tants capricis com ara i la gent s’havia de conformar amb el menjar que hi havia, que era més senzill i quasi tot de cullera. Abans cuinaven sols les dones, que s’havien de passar moltes hores a la cuina ja que els menjars eren més elaborats.

Taller de cuina

Fa poc, al institut, a Eugènia se li va ocòrrer, fer un taller de cuina un dia per a ensenyar-nos algunes cosetes i va ser molt bona idea perquè de veritat, vam aprendre.
Jo vaig cuinar amb Beatriu i Pau Puche arròs tres delícies que és un plat que em va agradar molt i, que avans, no sabia cuinar.

L'últim vaixell

Aquest llibre tracta de les aventures que viveix una jove anomenada Llibertat al temps de la dictadura de Franco, en la posguerra.
Aquest llibre m'ha paregut molt interesant ja que conta molt bé que va passar a la posguerra i, sobretot, que li va passar a les persones que la van viure. Ens explia molt bé com estava el món sota la dictadura de Franco, les barbaritats que va fer ell i les seves tropes, el desalmats que eren... El recomane als joves, ja que aquesta novel•la té un enteniment fàcil i podria informar a l'adolescència sobre la época de Franco, ja que no la conèixen a fons i un poquet de cultura no ve gens malament.

En un lloc anomenat gerra

Aquest llibre tracta sobre les guerres, sobre un periodista que envien a una guerra i que s'ha de buscar un xiquet d'aquest lloc, que conega la zona i que puga ajudar-li a conseguir entrevistes, fotos, a traduir l'idioma... tracta sobre les aventures que viu el periodista amb aquest xiquet.
A mi m'ha agradat molt ja que són coses que ara estan pasant i que, de segur, que algun periodista s'ha de buscar a un xiquet per a que faça assò. Ha estat un llibre molt interessant de llegir i amb el que he aprés molt