Vicent Andrés Estellés:
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Joan Salvat-Papasseit:
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
Josep Carner:
Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç (1912- 1926), L'Estisora (1916) de Balaguer, i La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L'Intransigent (1918-1922) o La Sardana (1925-1937)
Maria Mercè Marçal:
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista,
nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.
Joan Vinyoli:
(Barcelona, 1914 - 1984) Poeta en llengua catalana, d'obra meditativa i lírica continguda. Es tracta d'una de les veus més fortes i personals i que més va influir en la nova poesia catalana. Autodidacta, va romandre llargs anys ignorat pel món literari, entregat a la creació de la seua obra, més pròxima a la tradició centreeuropea que a la pròpiament catalana.
