Entrevistador- Avui tenim amb nosaltres a una persona vertaderament important en la història artística espanyola. Pintor, escultor, grabador i ceramista, Joan Miró. Aquest artista ha estat considerat un dels màxims representants del surrealisme a les seues obres. No esperem més per donar-li la benvinguda. Endavant, Joan Miró!
Pintor- Gràcies, gràcies! És per a mi un gran plaer poder estar ací amb tots vosaltres aquest matí, i més encara si es tracta de parlar del que per a mi, és la meua vida, l’art.
Entrevistador- El plaer és nostre. Bé Señor Miró, podria parlar-nos sobre la seua infància i sobre com va vosté començar a interessar-se per aquest món.
Pintor- Es clar. Doncs, vaig anar a l’escola com qualsevol noi de la ciutat. Quan vaig acabar l’ensenyança obligatòria, ja tenia al cap la possibilitat de començar a dibuixar a alguna escola, i mon pare va acceptar davant la meua petició d’estudiar dibuix a l’escola de Llotja, però amb una condició, que a la volta, compaginara el dibuix amb l’estudi del comerç, i així ho vaig fer. Amb 17 anys, vaig acabar d’estudiar comerç i vaig treballar a una drogueria de la ciutat, però vaig haver de deixar-ho per motius de salud, i em vaig retirar a la casa que teniem la meua familia a Mont-Roig. Quan vaig tornar a Barcelona, vaig ingressar a l’Acadèmia d’art dirigida per Francesc d’Assís Galí, mentre que també assistia a classes de dibuix al natural. Vaig formarme al complet, fins i tot ja m’atrevia a intentar fer algun quadre per penjar-lo a ma casa. Tot el que vaig aprendre va ser el que em va impulsar a fer les meues obres públiques. I encara en tinc ganes d’aprendre i crear-ne més.
Entrevistador- En què es vas inspirar vosté per fer les seues creacions?
Pintor- Com a exemple, en “El Carnaval del Arlequín”, vaig intentar plasmar les al•lucinacions que em produïa la fam que pasava. No és que pintara el que veia en somnis, sino el que la fam em provocava, una mena… de…trànsit paregut al que experimenten els orientals.
Entrevistador- Quines són le seues obres preferides?
Pintor- Bfffff, això no es pregunta, pero bé. En pintures “Caracol, mujer, flor y estrella”, que s’exposa al Prado; i “Una estrella acaricia el seno de una negra”, que está exposat a Londres. En murals m’agrada un que vaig fer per a la Universitat de Harvard al 1950. En escultures, hi ha una que personalmente, m’apasiona, “La caricia de un pájaro. I “Miss Chicago”,que li agrada a la meua dona, que está plantat enmig de la ciutat.
Entrevistador- Ens hem assabentat que el seu museu ha rebut una bona resposta per part del públic, no és així?
Pintor- La veritat és que sí, la participació del públic és un element essencial en la materialització dels meus projectes. Mireia Saladrigues ha estès la meua pràctica con un marc, definit per la meua metodologia creativa, i ha aconseguit que el museu tinga una presència activa del espectadors, és a dir, que estiga prácticament ple les 24 hores del dia.
Entrevistador- Ens agradaria que ens contara de què tracta el premi Joan Miró.
Pintor- Aquest premi va nàixer amb la voluntat de promoure la cultura i les arts plàstiques, i és un reconeixement a la creació artística del món actual, l’otorga la meua Fundació amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa. Té una dotació econòmica de 70.000 euros, que ja és prou… i es otorgat cada dos anys per un jurat internacional.
Entrevistador- La col•lecció de la Fundació Joan Miró comprén més de 14000 peces: 217 pintures, 178 escultures, 9 tèxtils, 4 ceràmiques i uns 8000 dibuixos. D’on provenen totes aquestes obres.
Pintor- La major part d’aquest fons va ser donat per mi mateix, altra part prové de la col•lecció de Pilar Juncosa, la meua dona, i de la col•lecció Joan Prats, íntim amic de la familia i impulsor de la idea de crear la fundació. Aquest fons s‘ha vist incrementat amb les posteriors donacions de Marguerite Aimé , Manuel de Muga, i el meu nèt mateix.
Entrevistador- Impresionant, Señor Miró. I aquestes obres, arreu del món, en quins museus s’exposen?
Pintor- En prou museus, diria jo jajaja. Doncs, al centre Pompidou de París, al museu d’art de Nova York, al centre d’art Reina Sofía, al National Gallery de Washington, entre tants…
Entrevistador- L’obra miroriana, s’estén pels grans museus que vosté acaba de dir-nos, i per nombroses institucions culturals arreu del món, i ací, a Catalunya en té una bona representació.
Pintor- És cert. Algunes escultures com “Dona i ocell”, recoberta de ceràmica, es troba situada al parc Joan Miró, o l’escultura de bronze “Dona”, al pati central de la ciutat, i altres es troben al museu de ceràmica, i com haureu vist, les plante fins i tot a l’aeroport. I això sense contar les que están al museu de Noutjuic. Certament, no em puc queixar del que he aconseguit i tan sols dos anys. He extés el meu nom arreu del món, i amb ell, les meus obres.
Entrevistador- Moltísimes gràcies Señor Miró per haver pogut donar-nos un poc del seu temps i per contar-nos tantes coses sobre vosté i el seu treball. Ha sigut un vertader plaer poder tractar amb una persona com vosté, de veritat.
Pintor- Gràcies a vosté i als espectadors per haver fet que em senta com a casa. Perdoneu-me, pero m’agradaria dir-li als jòvens de hui en dia, que tinguen curiositats, i que realment, s’interesen per descobrir i saber més sobre elles. Espere tornar prompte per ací. Adèu! Un plaer!
Entrevistador- Estimats televidents, això es tot per hui. Tot un artista el señor Miró, veritat? Demá tornem amb més art i amb un altre artista. Tindrem amb nosaltres a Tamara de Lempika! Bon dia volguts espectadors D’art, avui i sempre, i demá, tothom a les 12.30 front el televisor, perquè… ¡us esperem ací, a la cadena valenciana!
